Barri Gòtic jueu

Mapa del Barri Gòtic JUEU

Monuments

A partir de l'any 70 de la nostra era, quan els jueus van iniciar la diàspora que els anava a dispersar per tot el Mediterrani, és gairebé segur que alguns d'ells ja es van establir al actual barri gòtic de Barcelona, fins i tot abans que sorgissin les primeres comunitats cristianes, seguint les rutes comercials fenícies i de la romanització.

Però no va ser fins l’any mil que força documents donen testimoniatge de l’existència de terres propietat de jueus a Barcelona, corroborats pel text primitiu dels Usatges de Barcelona (1053-1071) que incloïa algunes disposicions referents a l’existència de jueus a la ciutat. La primera noticia documental d’un lloc físic ocupat per un grup de jueus a la ciutat data també d’inicis del segle XI, quan es fa menció d’un carrer que solebat ire ad callem judaicum. ; que anava a parar al carrer on vivien els jueus. Era al quadrant nord-oest de la ciutat romana, on es va configurar el barri jueu a Barcelona.

1.Entrada del Call D’esquena a la plaça de Sant Jaume, a la sortida del carrer de Sant Honorat, era on aproximadament hi havia una de les portes d’entrada al Call. A l’esquerra s’erigia el Castell Nou medieval, construït sobre la porta romana i que ocupava l’actual illa entre els carrers del Call, Avinyó i Ferran. La plaça de Sant Jaume era força estreta; pràcticament una prolongació del carrer Llibreteria.	2.Carrer del Call El Call era el barri jueu de Barcelona Medieval des del segle XII. La paraula Call significa carrer petit o carreró. La comunitat jueva va rebre el nom de Call Major, que ocupava el quadrant nord-oest de la ciutat romana. El carrer actual del Call anava a la porta romana, en vells temps estava desviat i atravessava el mur romà.	3.Carrer de Sant Honorat És el límit est del barri. A l’extrem hi havia un dels portals d’accés al Call i en un carreró ara desaparegut, la Font, la Sinagoga Poca i altres construccions medievals sota el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.
4.Baixada de Sta.Eulàlia i St.Sever A l’edat mitja formaven un sol carrer, dit de la Volta, que quedava aturat pel mur romà. Era,un carreró sense sortida que no s’obrí fins a l’any 1394, vers el carrer de la Palla. Les cases jueves no arribaven a l’actual plaça de Sant Felip Neri, que era també domini del bisbe.	5.Sant Sever Límit nord del Call. Els dos carreres eren coneguts com la Volta del Call. A la dreta limitava amb els dominis episcopals i a l’esquerra estava tallat pel mur romà i no s’obrí fins a finals s. XIV vers el c. de la Palla. En l’edifici cantonada al carrer de sant Felip Neri també s’han trobat sitges i restes de construccions medievals	6.Baixada de Santa Eulàlia A la Baixada de Santa Eulàlia, davant el número 3 s’ha pogut estudiar un interessant edifici medieval adossat a la muralla romana i que en forada l’interior. La façana lateral d’aquest edifici donava a un carrer que ja no existeix, del qual es veu en plànol parcel•lari un tros tapiat, un tros conservat com a pati i un altre tros també tapiat que dóna a un gran pati orientat a Sant Felip Neri. En planta i com a material reaprofitat, aparegué una làpida en hebreu.
7.Carrer Marlet En aquest carrer es troba una làpida jueva escrita. Seguint cap el carrer de la Fruita, podem veure una imatge que ens permet imaginar-nos com eren , de fet, els carrers del Call: petits, estrets, amb giragonses i amb cases que sembla que tallin el pas	8. Carrer Marlet Làpida jueva del carrer Marlet encastada en el mur de la casa num.1. Diu: “Fundació Pia de Rabí Samuel Ha-sardí. El seu llum crema permanentment. És una reproducció de la làpida original que recorda aquesta institució jueva.	9.Carrer de Sant Domènec del Call Era el carrer principal del Call, on hi havia la Sinagoga Major (a l’interior de l’illa entre els carrers de sant Domènec, Marlet, Arc de sant Ramon del Call i l’actual placeta de Manuel Ribé), i les cases dels personatges més importants del moment. A l’inici del carrer estava la porta d'entrada de l'antic barri jueu i la carnisseria.
10.Sinagoga Major Era a l’interior de l’illa que hi ha entre els carrers de Sant Domènec, Marlet, Arc de Sant Ramon del Call i l’actual placeta de Manuel Ribé. Tenia tres portes d’accés: pel carrer Marlet, per un carreró avui desaparegut que sortia des del número 8 del carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call (la porta ara tapiada) i per l’actual entrada número 9 del carrer de Sant Domènec. A l’inici del carrer hi havia el portal d’entrada, la casa del porter i la Carnisseria dels Jueus.	11.L’Arc de Sant Ramon del Call Segueix la línia interior del mur romà. No tenia sortida al carrer del Call i, per un pont elevat, es comunicava directament amb l'antic Castell Nou. Té un traçat molt irregular, en forma de quatre. Al final del carrer havia existit un carreró que anava fins a la baixada de Santa Eulàlia. Per documentació escrita, s'especula existència en aquest carrer de la Sinagoga dels francesos i uns Banys Freds, que podrien estar en el num.5 del carrer, al costat del Centre de Interpretació del Call.	12.Els Quatre Cantons del Call Aquests quatre carrers, situats al peu del Castell Nou per la seva part exterior, és a dir, fora el recinte romà, van iniciar la seva urbanització a mitjan segle XIII, quan el rei autoritzà l’obertura de portes i finestres a l’antic mur romà. A la cantonada entre el carrer dels Banys Nous i el de la Boqueria: hi eren els banys públics medievals de la ciutat. Estaven situats en l’espai que ara ocupa un edifici –és creu sota la casa hi ha restes -, amb uns destacats esgrafiats barrocs.
13.El Call Menor És una urbanització del segle XIII, planejada i planificada, formada per cinc illes, amb una sinagoga i una plaça al centre. No tenia comunicació directa amb el Call Major. Els seus límits eren els carrers de la Boqueria, Rauric, de la Lleona i Avinyó. Tenia dues portes, una al peu del Castell Nou i l’altra al carrer de la Boqueria. Al 1306 eren expulsats els jueus del regne de França pel rei Felip el Bell. L'any 1307, el rei Jaume II autoritzà la instal•lació de jueus francesos al Call menor.	14.La volta del Remei Entrant pel carrer de la Boqueria s’arriba a la Volta del Remei que antigament s’havia anomenat carrer del Arc d’en Sanahuja. Conserva encara una torre medieval del segle XIII. Si s’observa des de el carrer de Ferran, es pot veure la part posterior d’aquesta casa-torre, molt menys reformada que la part anterior.	15.Carrer de l’Arc de Sta.Eulàlia Entrant també per Boqueria, està format per una torre medieval de mitjan segle XIV, dita Torre de Santa Eulàlia. Alguns carrerons, ara inexistents, anaven de la Volta del Remei al Arc de Santa Eulàlia. Per el costat de la Boqueria, les construccions actuals ocupen encara les parcel•les medievals. Por el costat del carrer de Ferran, en canvi, les antigues parcel•les van ser més reformades amb motiu de l’obertura d’aquest carrer mediat el segle XIX.

art gòtic jueu

En el judaisme i al llarg del temps, el terme ha esta aplicat a diferents materials narratius pertanyents al cos d’erudició rabínica no jurídica. Únicament tenien en comú el fet d’incloure llegendes, anècdotes i paràboles que servien per fer més comprensibles els principis religiosos i ètics de la llei tradicional. La Hagadà per antonomàsia és l’anomenada Hagadà shel Pésaj, el text de lectura prescriptiva en la celebració jueva del Pésaj, la Pasqua. La seva lectura no era a la sinagoga, es llegia a les llars, en família, amb ànim de transmetre als nens i joves les Ensenyances seguint l’ Èxode 13:8: “En aquest dia narrares als teus fills....; Això es fa per tot el que el Senyor va fer per nosaltres quan vam sortir d’Egipte”.

Cinc d’elles van ser il·lustrades a terres catalanes i les més ricament il·luminades al call de Barcelona: L’Hagadà de Sarajevo –anomenada així per conservar-se a aquella ciutat-, l'Hagadà de Barcelona, la Sister of the Golden Haggadah- també coneguda com Hagadà Catalana, amb 34 miniatures, i la Golden Haggadah. La cinquena és l’ Haggadah de Poblet, molt més senzilla i que es conserva al monestir, des de que li va ser donada.

L’Hagadà de Barcelona es composa de 161 fulls diferenciats en dues part. La part central és la més antiga, del segle XIV, i fou realitzada a Barcelona. Conté una sèrie de texts amb la técnica escriptuaria de marcar els renglons i senyalar els marges. A diferencia d’Hagadots com el de Sarajevo, les figures que il·lustren la narració del Èxode, són disseminades al llarg de tot el text. El pergamí empleat en la part central u original, és similar a d’altres manuscrits sefaradis, i molt diferents dels utilitzats a Centre-Europa i Itàlia. Per aquestes característiques i les de l’altre part, sabem que aquesta darrera és un afegit provençal posterior; de finals del XIV o principis del XV.

L’Hagadà de Sarajevo confeccionada a Barcelona al 1350, és conserva al Museu Nacional de la capital de Bòsnia, d’on pren el nom. És fidel a la tipologia i estructura tradicional de les Hagadots safarads: comença amb un cicle miniat de temàtica bíblica. Els trenta i quatre folis il·luminats a tota pàgina descriuen escenes basades en el cinc llibres del Pentateuc, la Torà, començant amb la creació i finalitzant amb la benedicció de Moisès abans de la seva mort. Malgrat ser la Bíblia la seva primera font d’inspiració, molts del episodis revelen una segona dependència textual: el vast repertori llegendari jueu, el midrash. De Barcelona va arribar a Itàlia amb els jues expulsat pels reis catòlics, i no se sap com termina a Sarajevo, on se salva del Holocaust i de la guerra dels Balcans.

L’Hagada sister també és coneguda com l’Hagadà catalana per aquesta imatge a la què, un home amb una tassa, que representa la primera Copa de les quatre que han de ser begudes en la vigília de Seder és flanquejat per dos escuts d'armes, els catalans.

Hagadà del Sister