Barri Gòtic gòtic

Mapa del Barri Gòtic GÒTIC

Monuments

1.Portalada Església de Sant Miquel L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat i es va contruir sobre edificis romanes. Va ser reconstruida en temps de Ramon Berenguer IV ( l'any 1147 aprox.) i se li va afegir una porta lateral romànica. Al segle XVI, una altra d'estil gòtico-renaixentista i a lany 1561, René Ducloux va encarregar-se'n de les escultures i la decoració renaixentistes. Les columnes i capitells de tradició coríntia, devien ser de voltants del 1200.	2.Casa Fivaller Construït el 1571 i situat a la plaça de Sant Josep Oriol, 4. Era la residència del general francès Duhesme a causa de l'ocpació de Napoleó el 29 febrer 1808 .	3.Palau Centelles El Palau Centelles està situat a la Plaça Sant Miquel. És un palau d'estil gòtic construit el segle XV per Lluís de Centelles sobre un altre edifici del segle XIII. Les tres façanes estan compostes de pedres de Montjuic, amb portal del 1514, adovellat, i finestrals de traça gòtica convertits després en balcons. El nivell de finestres petites va ser adherit el segle passat, i pati originari del XV i XVI va ser remodelat al final del segle XIX.
4.Basílica dels sants Just i Pastor La basílica es troba a la plaça Sant Just i hi va haver culte cristià ininterromput des del segle IV. Al segle XIV es va construir la basílica actual, d’estil gòtic, en el mateix indret on hi havia hagut una construcció romànica i l’antiga basílica visigòtica (segle VI). L’altar major és neoclàssic i va ser construït entre 1816 i 1832.	5. Esglèsia de Sant Jaume L'esglèsia de Sant Jaume es troba al carrer de Ferran, 28, on es trobava l'antic convent de la Trinitat (1394). L'església de Sant Jaume estava a prop a la Plaça de Sant Jaume, des dels temps de l'arribada del cristianisme a Barcelona. Quan aquesta església va ser enderrocada el 1823, va traslladar-se la titularitat i la parròquia a l'edifici de la Trinitat, on encara és avui.	6.Casa de la Ciutat La Casa de la Ciutat de Barcelona és l'edifici i seu de l'Ajuntament de Barcelona. Es va començar a construir l'any 1369. La façana dóna al carrer Ciutat i és d'estil gòtic, dissenyada per Arnau Bargués.
7.Palau de la Generalitat. El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i és d'origen medieval.	8.Casa dels Canonges Situat al carrer Pietat,2, aquest edifici va er construit al segle XIV, quan els canonges de la seu abandonen la clausura i s'instal·len en aquesta illa de cases. Tambés és considerarda d'estil neogòtic, ja que durant els anys 1921-1929 l'arquitecte Joan Rubió i Bellver va dur-hi a terme una reforma radical. Des de que Francesc Macià, primer president de la Generalitat, s'hi va instal·lar és la residència oficial del President de la Generalitat.	9.Casa Clariana És un palau gòtic del segle XVI , i va ser traslladat l'any 1930 pedra per pedra fins a la plaça del Rei, on es troba actualment. En l'actualitat algunes de les sales estan destinades al Museu d'Història de la Ciutat.
10.Plaça del Rei El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. Va ser construit per ordre del rei Pere el Cerimoniós entre els anys 1359 i 1362 i dirigit pel mestre Guillem Carbonell. S'han recopilat escrits que verifiquen la seva existència des del 1116.	11.El Saló del Tinell Gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei. Va ser construït entre 1359 i 1370 per ordre del rei Pere el Cerimoniós i dirigit pel mestre Guillem Carbonell. La sala de cerimònies de l'antic Palau Reial Major es va convertir en residència dels comtes de Barcelona i després dels reis de la Corona d'Aragó.	12.Santa Maria del Pi Es troba a la Plaça del Pi i és d'estil gòtic català. No es coneix amb exactitud el seu origen però gràcies a documentació es diu que la seva reconstrucció podria haver sigut al segle V, però la primera referència fiable sobre Santa Maria del Pi correspon a l’any 987.
13.Casa de L’Ardiaca És de caràcter gòtic flamíger, encara que els detalls esculturals són del renaixement. Originària del segle XII, va ser reformada per Lluís Desplà i d'Oms (1444-1524), ardiaca major de Barcelona i president de la Generalitat, a l'estil dels palaus contemporanis (1510).S'hi entra pel carrer de Santa Llúcia, 1. Al llarg dels anys ha patit diverses remodelacions i ara es troba integrada amb la Casa del Degà, un palau renaixentista que toca al pla de la Catedral.	14.Palau Pignatelli Es troba al carrer dels arcs número 5, actualment reconstruit d'estic neogòtic. La nova façana és de 1969. Hi havia hagut un antic casal del segle XVII. El palau és la seu del Reial Cercle Artístic de Barcelona, institució dedicada al foment de les arts, creada al segle XIX.	15.Pia Almoina A la casa de la Pia Almoina o la Canonja, fins a la seva dissolució el 1369, vivia la comunitat de canonges de la catedral, sota la regla de Sant Agustí. La Canonja va ser enderrocada l'any 1400 i al 1423 es va construir l'edifici actual. La Pia Almoina, institució benèfica fundada el 1009, s'hi instal·là per ajudar als pobres. Al 1546 l'edifici fou ampliat amb un nou cos. I actualment és el Museu Diocesà de Barcelona.
16.Santa Anna Església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII. Es troba al carrerrde Santa Anna. La construcció va iniciar-se a mitjans del segle XII en el període romànic. La porta d'estil gòtic és de l'any 1300. En el segle XIV es va allargar la nau que ja fou coberta amb volta gòtica de creueria i en el segle XV, després de la Guerra Civil, es construí cimbori.el	17.Catedral Està situada a la Plaça Nova, just a sobre de l'antiga basílica paleocristiana documentada des del segle IV. Va ser remodelada abans del segle IX i Al-Mansur la va destruir l'any 986. Les obres de construcció de la catedral gòtica es van iniciar el maig de 1298, regnant Jaume el Just, es va reformar i ampliar la catedral. Les capelles radials i la cripta del presbiteri es vaN acabar el 1338. Ls tres naus amb les seves capelles i el cimbori cobert el 1420. La façana és neogòtica.

les muralles medievals

Sota el regnat de Pere II el Gran (1276-1285) a conseqüència de l’assetjament de la creuada francesa. Va ser una construcció d'urgència, amb un mur de terra i cadafals de fusta, segons explica Bernat Desclot en la seva Crònica-, que es va continuar construint un cop passat el perill i durant el regnat d’Alfons II (1285-91).

Anava de dalt a baix de la Rambla -en aquells moments no era més que un barranc que recollia les aigües d’altres rieres que baixaven des de la muntanya-, unint el convent de Sant Francesc d'Assís (Framenors) i la col·legiata de Santa Anna, amb un mur que arrencava de la Torre de les Puces (construïda sobre la platja) i arribava fins a l'actual plaça de Catalunya, a la torre de Sant Sever. D'allà en sortia un altre que enllaçava amb el monestir de Jonqueres, el Portal Nou -al carrer del mateix nom-, arribava fins a la platja, i unia el convent de Sant Agustí Vell i el monestir de Santa Clara. Deixava fora el territori a la dreta de la Rambla i Santa Eulalia del Camp-

Amb la construcció de la nova muralla, la ciutat va passar de tenir 4 portes a 10. Des de l’any 1255, es documenten diferents portes de caràcter administratiu, a les que a partir de 1260 s’afegeixen d’altres, que queden enllaçades per l’emmurallat de 1285. Algunes d’aquelles portes eren flanquejades por dos torres de planta poligonal; d’altres eren obertes en torres que podien ser de planta quadrada o esfèrica. Aquesta és la cronologia d’aquelles portes de la segona muralla de Barcelona que malgrat avui desaparegudes, han marcat per sempre la topografia i toponímia del barri gòtic i de Barcelona.

Hi havien 5 portes a l'alcual Le Rambles:

1260, Porta Ferrissa
1275, Porta de Santa Anna
1285, la Porta dels Orbs
La Porta de Trenta Claus
1295, Porta de Fra Menors

La direcció dels treballs fou assumida pel Consell de Cent, fet que la convertí en la primera obra pública en la qual el govern de la ciutat participava des d’una posició de màxima responsabilitat. No seria ni molt menys l’ultima perque muralla en dins, l’afany constructor civil i religiós, també era vertiginós. Com els mateixos murs defensius, obres i més obres s’escometen des de mediat el segle XIII fins bona part del XV. El batlle era el primer responsable de l'urbanisme de la ciutat. Va continuar donant permisos d'obres fins ben entrat el segle XIV, però els consellers van aconseguir un funcionari propi, l'obrer (1301) i un segon concedit per Jaume II.

els gremis

Fins a 38 gremis comptabilitza el consell del gremi de Catalunya que van existir a Barcelona fins que l’estructura gremial va desaparèixer ben entrat el segle XIX. Segons el fogatge de 1516, els artesans eren un terç del total de les famílies barcelonines i gairebé la meitat de la població activa de la ciutat.

Cada gremi s’englobava en una confraria, agrupació de caràcter religiós amb funcions socials i benèfiques amb un sant patró que la representava i un lloc de culte, església o parròquia. A Barcelona van existir 103tres confraries molt populoses: la dels Julians, la dels Elois i la dels Esteves.

Detall d’una de les sepultures d’un membre dels Esteves. A làpida es llegeix: “OSERA DE LA CONFRARIA DELS ESTEVES”

La làpida amb els 3 punts en forma de triangle, correspon a la iconografia que acompanya normalment a Sant Esteve, tres pedres, en record al seu martiri, ja que va morir lapidat. Res a veure amb la llegenda que associa aquesta làpida a la maçoneria.