Barri Gòtic romà
Mapa del Barri Gòtic romà
Monuments
Monuments a conèixer
 1.Carrer del Correu VellPart de la muralla romana. |  2.Carrer del Ragomir- Pati LlimonaPorta del Mar de Barcino i termes. |  3.Plaça TraginersPart de la muralla i d'una torre. |
|---|---|---|
 4.Pati d'en LimonaPas lateral per als vianants de la Porta de Mar. |  5.Domus Avinyó, 15Domus. |  6.Baixada de CaçadorExterior de la muralla romana, torres 27 i 28, fora de la civitas, al suburbium. |
 7.Carrer Sots-tinent NavarroLlarg tram de muralla. |  8.Carrer ParadísPart conservada del temple dedicat al culte imperial de l'emperador Octavi August. |  9.Domus de Sant HonoratCasa d'un personatge important de la ciutat, va ser construïda en el segle IV, en un moment pròsper i dinàmic de la petita ciutat romana. |
 10.Plaça del ReiCarrers de la Barcelona romana,a prop de la muralla de l’època, tintoreria del segle II dC, i primera comunitat cristiana de la ciutat. |  11.Plaça Ramon Berenguer el GranPart de la muralla. |  12.Plaça NovaPorta per peatons que donava l'entrada a la ciutat pel decomanus. |
 13.Carrer de la PallaTram de muralla consrvada a la façana d'un edifici. |  14.Plaça NovaPart d'aqüeducte reconstruït. |  15.Plaça Villa MadridVia sepulcral romana fora de Barcino. |
 16.Carrer Duran i BasTram d'aquaducte conservat a la façana d'un edifici. |
Monuments destacats
-
Les Domus
La Domus d'Avinyó, 15
Al carrer Avinyó número 15 s’ha trobat, recentment, part d'una domus que era habitada per gent d’un alt poder adquisitiu. Aquesta domus va ser edificada a finals del segle I- mitjans del segle II i va ser abandonada entre mitjans del segle III i mitjans del segle IV. Se’n conserva la zona de l’interuallum, d’uns 7 metres aproximadament, i l’espai privat d'una domus. Per l’estructura de la domus es creu que es tracten de restes del porxo que, adossat a la de façana de la domus, cobriria la zona de l’interuallum
Es poden identificar tres fases constructives diferents, La primera fase constructiva pertany al segle II dC, ja que s’han identificat fragments d’opus africanum amb opus incertum, habituals en aquella època.
En el segon tram del mur, el més extens, està elaborat amb la tècnica de l’opus vittatum utilitzat ,sobretot, en l’època augustal I anys després.
La última fase de construcció no s’ha pogut especificar a causa del mal estat de la façana emprada amb la tècnica de la tàpia.
La domus consta de tres habitacions, on s’han pogut recuperar un paviment d’opus sectile, paviments d’opus tessellatum, i fragments de pintura mural :
A la primera habitació s’ha trobat el mural d’opus sectile.
A la segona habitació s’han localitzat dos paviments d’opus tessellatum, un de bicromat i l’altre policromat. El bicromat està elaborat amb tessel·les. Com el mosaic policromat, format amb tessel·les de colors vermell fosc, vermell clar, blau fosc, blau cel, groc, negre i blanc. Aquest motiu era present entorn el segle IV dC.
Les restes de pintures murals recuperades a la domus d’Avinyó corresponen a les habitacions 2 i 3. Són de motius vegetals, possiblement jardins, animals, elements arquitectònics, etc. S’han identificat gran quantitat de motllures de guix corresponents tant al sostre com a les parets.
La Domus de Sant Honorat
L’antiga ciutat de Barcino vas ser fundada, aproximadament, el segle 15 aC. Al segle IV va experimentar una gran millora urbanística gràcies a la construcció de la muralla que la protegia. Dins d’ella es van edificar grans domus, entre les quals una va ser la Domus de Sant Honorat situada al carrer de la Fruita número 2.
La construcció de la Domus de Sant Honorat va ser donada per un projecte de construcció de illes de domus, així com també de botigues, probablement dirigit per un personatge important local capaç de permetre’s edificar en el fòrum, el centre de la ciutat i el lloc més important aleshores.
De la domus se’n conserva el viridarium (jardí amb piscina i elements decoratius), aquest estava envoltat per un peristil porticat, als laterals del qual s’articulaven les cubicules privades, una zona de serveis i un magatzem. Se sap que la família que hi vivia disposava d’un gran poder econòmic, pati porticat és molt extens i la decoració era present en tota la casa. Al mig del jardí hi havia una piscina o estany, diverses estances estaven pavimentades amb mosaics policroms, amb motius geomètrics i vegetals, i algunes habitacions estaven pintades al fresc imitant sòcols de marbre. Hi ha indicis arqueològics que permeten suposar que la domus disposava d’unes termes privades, com podem veure a la majoria de les cases rellevants de la ciutat.
Es coneix per escrits que tenia tres tabernae (se solia tenir-ne només dues) adossades a la domus que s’obrien al decumanus minor, actualment el carrer Sant Honorat. A causa de la seva bona ubicació, en ple centre, seria, segurament, un negoci amb molts beneficis. Tot i tenir tres tabernae, que no era usual, eren senzilles com era el costum i obertes a l’espai públic, on s’establien les relacions i transaccions comercials. Constaven tradicionalment d’una rebotiga a la part posterior, utilitzada com a habitatge pels empleats.
-
Carrer Paradís
El Temple d'August
El Temple d'August és un temple romà dedicat al culte imperial a August en l’antiga Barcino, colònia fundada per ell mateix. Va ser construït per odre d’August al segle I aC, i va presidir el fòrum durant aproximadament 400 anys més. Després de perdre la seva funció va ser transformat i bona part destruït.
Durant el segle XI era conegut com el Miraclum (el miracle), a causa de la seva presència i les seves dimensions grandioses que feien ombra als petits edificis medievals. Aquesta és una de les raons de la seva conservació. Tot i així, no es va aclarir que era un temple romà fins el segle XIX.
El temple s’aixecava en el centre del fòrum i era elevat en un podi de tres metres. Les seves grans mides i la seva ubicació estaven pensades per ressaltar la importància de quelcom diví i, per tant d’Octavi August, a qui se li dedicava el temple per sobre de totes les altres coses. Es creu que l’entrada al temple era monumental i estava orientat cap a ell.
Actualment se’n conserven únicament quatre columnes de 9m d’alçada, de fust acanalat i capitells corintis. Amb un arquitrau que unia les columnes i un podi. Les cerimònies religioses mai es celebraven a l’interior del temple (cel·la o nau), sinó que es feien a l’exterior, a l’entrada. La cel·la era una estança del temple on hi havia la imatge de la divinitat a la que es lloava, només podien entrar-hi els sacerdots.
-
plaça nova
Aqüeducte
L’aqüeducte romà de Barcino va ser construït el segle I, portava aigua des del riu Besòs fins a l’entrada de la ciutat, la Porta Praetoria, l’actual plaça Nova. La reproducció actual de l’aqüeducte és l’arc i els dos pilars que entren a la Casa de l’Ardiaca.
Un cop l’aqüeducte entrava dins de muralles es distribuïa l’aigua segons el seu ús: domèstic, industrial, termes, neteja... Les restes són totes arqueològiques i escrites posteriorment, i degut a la complexitat de la xarxa, no es coneix amb seguretat la ruta.
Gràcies a documentació escrita sabem que l’inici de l’aqüeducte de Barcino es remunta a la mina de Montcada, propera al riu Besòs, que dóna origen al Rec Comtal (s. X), desconeixem l'indret exacte, ni com es produïa la captació, però el més probable és que hi hagués una presa o una resclosa on s'acumulava l'aigua, i després seguia en gran part subterrani per permetre regular la inclinació del recorregut i afavorir la millor conservació de l'aigua.
Està documentat que el tram inicial es localitzava al turó de Sant Joan, concretament al torrent de Tapioles (en el barri de Can Sant Joan), que marca el límit territorial entre Montcada i Barcelona. La via seguia el traçat de l'aqüeducte i s’identifica amb la via Francisca, que equivaldria a la via Augusta que unia el Vallès amb el pla de Barcelona pel coll de Finestrelles (Trinitat Vella) i arribava a Barcino pels carrers Carders, Corders, Bòria i Baixada de la Llibreteria (Cardo). A partir d’escrits, també s’ha deduït que hi poden haver restes de l’aqüeducte entre el camí de Sant Adrià i el d'Horta.
-
Plaça Villa Madrid
Via sepulcral romana
La Via Sepulcral Romana, situada l’actual plaça de la Vila de Madrid, es una necròpolis romana dels segles I a III Dc. A més, era una via secundària que comunicava la colònia Barcino amb l’actual zona de Sarrià i, a banda i banda, estava acompanyada de tombes de persones de les classes populars.
A tots dos costats del camí hi havien monuments de motiu de funerari: cupes (monuments semicirculars) ares, esteles, etc.
La necròpolis va complir la seva funció entre els segles I i III Dc. Però segles després i amb les constants deposicions de riera, va quedar apartada i aïllada, i així es va fer possible la seva conservació.
A mesura que la ciutat s’expandia i es modernitzava d’acord amb les èpoques, medieval i moderna , el 1588 es va construir a sobre el convent de les carmelites descalces. No va ser fins el segle XX, amb els de la Guerra Civil anvers l’església com a la resta d’establiments afectats, que va començar el procés de remodelació urbanística. A partir de finals dels anys quaranta es va remodelar la plaça i es van trobar amb les restes de la necròpolis de l’antiga Barcino.
